Informe final de la Fundació AMPANS

LA FUNDACIÓ I ELS PRINCIPIS DE L’ESS

AMPANS aplica de manera molt clara els principis de l’ESS, tant en la seva missió com en la diversificació d’activitats econòmiques orientades a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió. Segons xifres facilitades per la mateixa entitat, l’any 2024, la fundació va atendre 3.138 ciutadans, va acollir 407 d’elles en residències i llars pròpies i va comptar amb la col·laboració de 730 donants compromesos amb el projecte. La seva plantilla és de 1.088 professionals, un 26,19% dels quals són persones amb discapacitat (Ampans, s.d.).

Gestió democràtica i participativa

És una fundació privada independent i sense ànim de lucre dirigida per un Patronat, que té la funció de garantir el compliment de la missió de l’entitat i de supervisar-ne la gestió global, d’acord amb el marc legislatiu de les fundacions.

L’estructura organitzativa té una jerarquia clara, amb flux descendent de decisions (Patronat → Direcció → Àrees), i compta amb la participació de diferents òrgans interns, com ara les comissions i consells (general, local, de famílies, de persones ateses i de professionals) que suggereixen una gestió participativa i certa cultura de governança compartida existent, tot i que millorable.

Orientació a les necessitats humanes

AMPANS neix i existeix per donar resposta a les necessitats de persones amb discapacitat intel·lectual, problemes de salut mental i en risc d’exclusió, situant les necessitats humanes al centre de la seva activitat econòmica. Per fer-ho, diferencia tres blocs d’actuació: el suport i acompanyament, l’economia social i treball, i la divulgació i coneixement.

Impulsa projectes d’economia social per a la inserció laboral inclusiva, prioritzant el treball digne, l’autonomia i la integració per sobre de la maximització del benefici econòmic. Els serveis de proximitat, com jardineria, neteja i consergeria, ofereixen tasques accessibles i estables, adaptades a les capacitats individuals i amb suport professional per assegurar l’èxit i el benestar. Els projectes comercials, com hostals, restaurants i supermercats, combinen productivitat amb interacció directa amb la comunitat, fomentant la normalització i el reconeixement social com a necessitats clau per a la dignitat i l’autonomia personal. La producció agroalimentària, com formatges i vins, aporta vinculació comunitària i territorial, promovent la satisfacció personal mitjançant pràctiques sostenibles. I el comerç electrònic AMPANS Market facilita l’accés als processos de digitalització actuals, obrint noves oportunitats d’aprenentatge i participació.

També actua com a pont entre el món empresarial i les persones usuàries a través dels Centres Especials de Treball (CET), el Centre de Formació Professional Integrada JOVIAT-AMPANS (JA) o el seu servei d’inserció laboral. Ofereix cursos, programes formatius i suport personalitzat per acompanyar i adaptar els llocs de treball, facilitant l’adaptació laboral i social del col·lectiu. Anualment acompanya més de 1.000 persones en el seu projecte formatiu i professional (Ampans, s.d.).

Alhora, és pionera a promoure la recerca i la innovació per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, i convoca de forma biennal el Premi d’Investigació i Innovació en l’àmbit de la Discapacitat Intel·lectual i Trastorns del Desenvolupament (DID).

Compromís amb la comunitat i el territori

És una fundació amb clara voluntat de transformació social i amb una forta vinculació a la Catalunya central (Bages i entorn). Participa en tasques locals, col·labora amb ajuntaments i altres entitats del tercer sector, i és extensament reconeguda per la seva implicació en la generació de llocs de treball inclusius i aspectes com l’última milla.

Combina la inserció laboral, la dinamització rural, la sensibilització i el contacte directe amb la comunitat a través de projectes com la finca Urpina, a Sant Salvador de Guardiola, dedicada a l’elaboració de vins i formatges que duu a terme activitats de turisme ecosocial i sostenible. A més, ha establert aliances amb empreses com Caprabo, i emprès serveis oberts al públic que generen espais de convivència i normalització, contribuint a trencar estigmes i fer visible el valor de la diversitat, com el Garden, el restaurant Canonge, la cafeteria El Casino o l’INOUT Hostel a Collserola.


L’INOUT Hostel és “el primer alberg d’Europa amb un 90% de la plantilla formada per persones amb discapacitat” (Ampans, s.d.).


ANÀLISI CRÍTICA

Analitzats els tres eixos principals de l’ESS, podem concloure que AMPANS mostra una alineació notable, tot i que amb marge de millora que li permetria connectar millor amb el model més holístic, principalment en el seu model de governança.

El model fundacional fa que la gestió democràtica sigui més limitada que en cooperatives o associacions, ja que el poder de decisió recau principalment en el Patronat i no en una assemblea. Els principals grups d’interès (professionals, famílies o persones usuàries, entre altres), agrupats en Consells Assessors i de Participació seguint l’article 32 dels seus estatuts, són merament consultius, i les seves propostes no són vinculants; així doncs, tot i disposar d’espais propis dins l’estructura organitzativa, no participen directament en la presa de decisions estratègiques de l’organització. Aquesta casuística situa l’organització a mig camí entre el pol clàssic i el pol plenament holístic en termes de democràcia econòmica.

D’acord amb aquesta situació, la meva primera proposta seria crear consells de participació dels principals grups d’interès amb poder real per influir en estratègies, nous projectes i avaluacions d’impacte.

Per altra banda, AMPANS integra la sostenibilitat com a eix estratègic, i a través d’AMPANS Medi Ambient SL (un dels CET esmentats), gestiona 13 deixalleries fixes i 3 de mòbils, i el Servei de Recollida Selectiva de la comarca. Així i tot, és un aspecte al qual s’ha donat poca visibilitat en la presentació dels seus projectes emblemàtics i activitats quotidianes, per exemple en les residències, centres ocupacionals o centres de dia.

Per tant, una segona proposta seria enfortir el discurs i donar visibilitat a la pràctica de consum responsable en les activitats de la fundació (economia circular, eficiència energètica o gestió de residus, entre altres).

Treballant en aquestes millores, l’entitat estaria més connectada amb els principis de l’ESS.

A continuació, adjunto un vídeo oficial d’AMPANS (YouTube, 2025) que mostra els serveis d’inserció laboral, itineraris personalitzats, suport i testimonis de la fundació, destacant la feina digna i significativa alineada amb l’ESS.


AMPANS. (s.d.). Fundació d’atenció i inserció de persones amb discapacitat. Recuperat el 4 de març de 2026, de https://ampans.cat/

AMPANS. (2025, abril 9). Serveis Laborals d’AMPANS | Treballem per una inserció laboral real i amb sentit [Vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=HzWJY7VyfeA

Ampans, un projecte de tothom. 60 anys: Molt fet, molt per fer. (2025, juny 6). Regió7. https://ampans.cat/wp-content/uploads/2025/06/Encartable.pdf

Perplexity AI. (2026). Conversació assistida sobre Fundació AMPANS i economia social i solidària [Xat d’IA generatiu]. Consultes entre els dies 1 i 5 de març de 2026 a https://www.perplexity.ai/

UOC. (s.d.-a). Àmbits socioeconòmics [Vídeo]. Recuperat l’1 de març de 2026, de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268568/

UOC. (s.d.-b). Contextualització socioeconòmica [Vídeo]. Recuperat l’1 de març de 2026, de https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268571/

Deixa un comentari